Amb B de Bitcoin

Des del seu naixement, Internet ha viscut diferents etapes durant les quals ha anat prenent la forma en què avui el coneixem. N’hem parlat sovint, a Safareig, de l’evolució de la xarxa i les conseqüències socials que tot plegat ha comportat.

Aquests agregadors van alterar la mateixa naturalesa d’Internet i el van convertir en un espai tancat, centralitzat i, sobretot, gratuït. Un gratuït amb asterisc i molta lletra petita, on sense preguntar gaire vàrem bescanviar comoditat per privacitat.

A grans trets, per fer una mica de memòria històrica abans d’entrar en matèria, podríem segmentar tres grans períodes:

• El primer, entre 1980s i principis dels 2000s, quan, llavors incipients, serveis d’Internet van assentar-se en protocols oberts — 📍 posem una xinxeta aquí perquè més tard en parlarem d’això — eminentment controlats per la comunitat.
• El segon, dels 2000s fins avui dia, on aquests serveis ara convertits en gegants amb ànim de lucre han construït software extremadament sofisticat que ha sobrepassat les capacitats dels mateixos protocols en els quals originalment es fonamentaven. Desembocant en un Internet centralitzat, on ells, no la comunitat, en controlen les normes.

Tot plegat ha donat lloc a l’Internet que coneixem: un espai gratuït, més accessible, cert; però alhora en un terreny de joc molt hostil i menys fèrtil per la innovació. Malauradament un en el qual nous creadors i emprenedors veuen diluït el seu potencial, a la mercè dels imprevisibles capricis d’aquestes plataformes.

Malgrat això, Internet és una xarxa basada en software. Això vol dir també un medi creatiu, mal·leable, amb el potencial de conduir-nos cap a una tercera era. Tant és així, que molts emprenedors — a través de la criptografia i el blockchain — han començat ja a explorar les fronteres d’una reconfiguració d’Internet que combinarà el millor de les dues primeres èpoques: una governança descentralitzada i les capacitats de les plataformes centrals.

Ara que ja tenim la descentralització contextualitzada — 📍 recollim la xinxeta — i entrem per fi en matèria de la mà del Bitcoin: per alguns una de les invencions més rellevants del segle, per altres el següent pas i l’evolució natural d’Internet. Encara que per una notòria majoria, sigui tan sols considerada una gran bombolla que sembla mai vulgui explotar.

Sigui com sigui, conceptualment, el Bitcoin ens obre incomptables finestres d’interès a través de les quals començar-lo a disseccionar. En el que queda d’article, n’intentarem argumentar la seva inevitabilitat, i en una pròxima edició de la Bugada, en discutirem la seva bellesa, amb B de bonic, tecnològica.

A Safareig — tot i semblar molt opinionàtics en alguns temes — ens mantenim força agnòstics amb relació a les criptomonedes. No amaguem samarretes interiors amb les sigles “HODL” ni tenim un interès ocult en el triomf d’aquests productes. Malgrat això, sí que creiem que una combinació de la problemàtica situació actual, la seva trajectòria recent, i sobretot, el suport i la fe de la seva comunitat, n’acabaran determinant la seva consolidació.

Comencem per la situació actual i en poques paraules: avui dia, és un miracle que el sistema financer tan sols funcioni. El que hem fet amb ell, pedaç sobre pedaç, ha estat com intentar doblegar una olivera centenària i encabir-la en una capsa de mistos. Quan t’expliquen coses com que cada vegada que generes una transacció se t’aplica una comissió per encobrir un frau que ja es dóna per descomptat; que en efectuar un pagament el venedor no en rep directament l’import, sinó que tot plegat ha de passar prèviament per un sistema de crèdit; o que tenim entitats centrals armades amb impressores maquiavèl·liques amb la potestat d’imprimir incansablement més papers. No donem crèdit, mai millor dit. Més quan tots aquests són problemes els quals una hipotètica criptomoneda sense governança central — notem que no ens referim exclusivament de Bitcoin aquí — podria donar resposta de manera directa.

Però seguim amb la seva trajectòria recent i la seva comunitat, que inevitablement aniran de la mà. El primer que ens ve al cap quan pensem en criptomonedes és un embolic gegant envoltat d’escepticisme i volatilitat. Malgrat això, entre tant soroll, se’n pot destil·lar un feble senyal que revela uns cicles alternant períodes de frenètica activitat amb etapes de críptic silenci. Fins al dia d’avui, n’hem viscut tres, d’aquests cicles:

• El primer, amb pic el 2011: que va resultar en un canvi perceptiu, d’entelèquia tecnològica a potencial espai pels negocis. Aquí els pioners en construïren les canonades que avui en dia han esdevingut pedres angulars de l’ecosistema.
• El segon, amb pic el 2013: durant el qual el mercat s’expandí fora de les fronteres del Bitcoin i que notablement desembocà en la creació d’Ethereum — qui es convertiria en catalitzador per al següent cicle.
• Finalment, el tercer, amb pic el 2017: conegut com la febre de les monedes alternatives, majoritàriament basades en Ethereum, que acabaria amb un serial de ICOs i incomptables projectes innovadors creats durant el procés.

A primera vista, aquests cicles semblen caòtics, tanmateix, comparteixen un patró subjacent on un inicial increment dels preus atrau l’interès de les xarxes alhora que nous participants que hi contribueixen amb noves idees. Si bé cada cicle acaba tràgicament amb una “crisi” que n’esborra gran part de la seva petjada, també és cert que gran part de l’interès generat, la inversió, i la infraestructura es consolida, i es convertirà en un terreny fèrtil pel següent cicle. Tot això ens porta a pensar que les criptomonedes són alguna cosa més que una moda i realment han vingut per a quedar-s’hi.

A l’inici de l’article parlàvem de les tres etapes que ha viscut Internet. Aquesta última amb una gran hegemonia de les plataformes centralitzades. Tant és així que probablement molta gent s’hagi oblidat — o ni tan sols plantejat — que hi pot haver una millor manera de construir productes a Internet. Les criptomonedes amaguen un potencial enorme per a desenvolupar xarxes escalables governades per la comunitat i un terreny de joc just per a desenvolupadors i la creació de nous projectes. Molts són els que van entendre el valor d’una xarxa descentralitzada durant la primera era d’Internet i veuen avui en el blockchain una escletxa d’esperança per a la seva resurrecció.