Dispo World

Si has escoltat els nostres últims episodis, probablement seràs familiar amb la idea del parc temàtic. Doncs amb aquest últim ja en son tres els capítols consecutius on apareix aquesta precària analogia. Més enllà d’explicar-ne el detall — la cosa no té gaire misteri — aquestes línies intentaran il·lustrar el designi que pretenem transmetre.

En poques paraules, utilitzem el parc temàtic per conceptualitzar el repte a què s’enfronten les noves propostes digitals a l’hora de captar i retenir una audiència — captiva i enquistada en grans xarxes socials.

L’analogia

Per una banda, imaginem que una xarxa social consolidada — diguem Twitter — és l’equivalent a una gran ciutat on sempre hem viscut. En ella hi habiten milions d’usuaris, entre ells, els nostres familiars, amics, coneguts, i saludats. A més, hi trobem una àmplia gamma d’equipaments, distraccions, i serveis. Un model urbanístic consolidat que rarament ens sorprendrà amb innovadores funcionalitats, però on alhora, hi tenim ancorades unes arrels profundes i la tota nostra empremta social.

Per altra banda, imaginem que una nova xarxa social — diguem Dispo — és l’equivalent a un nou parc temàtic ubicat a cent kilòmetres de la ciutat. A primera vista ens sedueix. L’envolta una atmosfera de novetat i diversió. Allí no s’hi poden fer moltes coses, però hi podem viure experiències que la ciutat no permet. Tothom en parla i nosaltres no ens ho podem perdre. Així doncs, decidits, convencem un parell d’amics, comprem unes entrades, i un cap de setmana ens plantem a les portes del parc. Matí i tarda en gaudim sense parar, com nens petits amb sabates noves. Però quan arriba el capvespre, inevitablement tornem cap a casa, a dormir.

Igual hi anem de nou la setmana vinent, pensem. La pròxima vegada segur que s’apuntaran els tiets i també uns nous amics que hi vam conèixer allí. I sí, hi tornem, però cada vegada ens fa més mandra conduir cents de kilòmetres per a passar-hi un sol dia. A més, l’engrescador reclam inicial de la muntanya russa comença a esdevenir el “nou normal” i desdibuixar-se davant la monotonia.

Les alternatives

Arribats a aquest punt de la història, ens trobem en la intersecció clau que per sempre marcarà el destí la nostra entelèquia urbanística. Davant un potencial èxode de ciutadans sortint en massa de la capital l’Ajuntament de la ciutat es reuneix amb caràcter urgent per prendre mesures.

Hi ha diverses alternatives sobre la taula.

• Opció 1. La ciutat no hi farà res. Aquesta no és una àrea del seu interès i creu que no en té res a dir, la ciutat, sobre parcs temàtics. Ja li està bé que els seus ciutadans hi vagin de tant en tant i es distreguin una mica. Aquesta situació té dos possibles desenllaços.
  • El primer, més probable, és que la gent s’acabi cansant del parc. No hi trobi suficient valor i, a poc a poc, caigui en l’oblit. Aquest seria l’equivalent d’aplicacions com Path, Yik Yak, o Meerkat. Totes elles oferien propostes de valor diferents i innovadores, però que no van ser capaces de generar la massa crítica suficient per a generar la suficient retenció.
  • El segon, menys probable, és que el parc resulti tant atractiu i addictiu que comenci a construir nous equipaments al voltant que permetran allargar i enriquir l’estança dels seus visitants. Tant és així que el mateix parc s’acabarà convertint en una nova metròpoli que podrà competir, o fins i tot eclipsar, la ciutat original. En qualsevol cas, aquesta sortida ens portarà inevitablement al següent encreuament.
• Opció 2. La ciutat actuarà. En aquest escenari, la ciutat considera inacceptable la marxa dels seus ciutadans i veu en el parc temàtic una oportunitat per a millorar els seus serveis, però sobretot, com una amenaça per a la seva existència. Aquesta situació té, també, dos possibles desenllaços.
  • Decideix unir forces amb el parc i tirar una línia directa de tren d’alta velocitat, facilitant el seu ús als ciutadans — això és que la compra. Aquest seria l’exemple de Whatsapp i Facebook o Vine i Twitter¹.
  • Decideix muntar un parc de les mateixes característiques dins de la ciutat. En tal cas, és possible que inicialment el parc no sigui de la mateixa qualitat que l’original, però sens dubte presenta la comoditat de no haver de desplaçar-se per arribar-hi. Inclús s’han vist casos, com ara les Stories d’Instagram, on amb el temps la còpia va esdevenir fins i tot més atractiva.

El problema

L’analogia dels parcs simplement vol posar llum sobre dues problemàtiques a què avui s’enfronten nous models socials, com ara Substack, Clubhouse, o Dispo.

La primera és que les ciutats s’han fet ja tan grans, que el seu gravitas és sovint impossible d’escapar. Han creuat un punt de no retorn. El magnetisme que duen implícit, en termes de capital social i llegat personal dins la plataforma, fan cada dia més improbable que pateixin un èxode en massa. Això no només fa els que els nous competidors els siguin cada cop més difícil fer-se un lloc a base d’una exhilarant experiència, sinó que també les converteix en més vulnerables a l’hora de créixer sense ser adquirits o vilment copiats.

La segona — que sembla evident en retrospectiva — és que cada vegada queden menys homeless. Persones que encara no s’han establert en cap gran xarxa social. Fa una dècada, el mapa presentava molts espais inhabitats, perfecte per crear noves ciutats des de zero i un reclam per a gent sense residència permanent. Convèncer a algú que s’unís a la teva nova proposta sempre era sempre més senzill quan, en detriment, no havia d’abandonar-ne una altra.

En resum, la pregunta que ens hem de fer és: fins a quin punt és possible avui dia competir més enllà del hype inicial, és a dir, retenir? Fins a quin punt aquestes xarxes s’han enquistat tant en el sistema que una bona experiència ha deixat de ser motiu suficient per fer el salt? O en altres paraules, tornarem a presenciar un fenomen com el de TikTok?

Doncs no ho oblidem, si abstraiem una mica l’analogia, ens acabarem inevitablement topant amb un limitant familiar: el temps. Per tant, la guerra que acabarem lluitant seguirà essent sempre la mateixa: una per la nostra atenció.

---