T'agrada conduir?

Noranta milions són anualment els vehicles que es produeixen al món. Dels vuit edificis més grans en extensió, cinc pertanyen a grups automobilístics. Entre ells, els grups que més en produeixen son Toyota i Volkswagen, amb més de deu milions d’unitats cadascú, generant quasi tres-cents bilions (americans) de dòlars en facturació. Les estadístiques no acaben, el punt: la indústria de l’automòbil és massiva.

D’altra banda, també, la de l’automòbil és una indústria que no només és líder en emissions i l’acceleració d’un ja inevitable canvi climàtic, sinó que també s’endú quasi un milió i mig de vides al món, any rere any.

La mobilitat viu temps de canvis. El jovent n’ha perdut l’interès i se sent cada vegada més desconnectat d’una icona — el cotxe — que fins no fa gaire assenyalava prestigi i estatus. Ara la percepció és una altra: la d’una càrrega social, econòmica, i ambiental — menys ambiciosa, més utilitària.

No és casualitat, doncs, que el transport s’hagi posat en el punt de mira d’organitzacions tecnològiques, que hi veuen un espai idoni per contribuir, però sobretot, un suculent mercat a punt per ser capturat.

Apple, Google, Tesla, Uber, Amazon, per nomenar-ne algunes, ja s’han començat a posicionar — amb més o menys mesura — en el terreny. Cotxes elèctrics, mobilitat autònoma, trajectes compartits… la nostra primera reacció a aquestes innovadores iniciatives és una d’admiració i magnificència. Un futur pel qual frisem i volem entre nosaltres demà mateix.

No patim que, aquest futur, més tard o més d’hora, arribarà, és inevitable. L’automòbil està a punt de deixar enrere l’experiència de conduir, per a convertir-se en una eina utilitària per a moure’ns d’A a B. Una que no entén de cavalls, sinó de minuts; una on el seient distingit no és el del conductor, sinó el de l’acompanyant. Austera eficiència on abans hi havia emoció en estat pur. No en tingueu cap dubte, ningú guanya a Google o Amazon en ser eficient.

Com tot, però, aquest futur presenta una cara fosca (de la que se’n parla poc) a la que també cal apuntar.

L’eficiència sol venir de la mà de l’automatització. Una que de forma constant estimula el progrés i el canvi social. Un procés que sempre ens promet noves ocupacions i temps lliure per a nosaltres, però que alhora deixa un rastre de professions obsoletes que mai seran recuperades. Sempre ho és, però aquesta vegada és potser una mica més delicat del que sembla.

Concretament, el de la mobilitat, és un dels mercats que més persones ocupa al món. Quasi trenta-cinc milions només als Estats Units. Un país on precisament s’hi ha desenvolupat un teixit productiu al voltant d’un model que està a punt de desaparèixer. L’economia de la highway ha creat pobles sencers predicats en la hipòtesi que, diàriament, milions de camioners hi paren a consumir i descansar.

Les màquines no paren ni descansen, mai.

A les ciutats els passa una cosa semblant. Actualment dissenyades al voltant dels embussos i els aparcats en doble fila, la seva morfologia canvia radicalment quan assumim que els vehicles no necessiten estacionar, sinó que es mouen ocupats de forma perpètua. Zona verda, no; semàfors, possiblement tampoc; pàrquings, un vestigi del passat.

Tot plegat voldrà dir canvi, però possiblement, també “bones” notícies: menys calçada i més espai pels vianants; una metròpoli menys sorollosa, amb menys accidents. La ciutat serà retornada als seus ciutadans. Un model urbanístic que recordarà més a un router o el d’una pel·lícula de ciència-ficció.

Val a dir també que aquest futur fa dècades que ens diuen “és a tres anys vista”. Una promesa recentment accelerada per l’interès de les tecnològiques, però que certament fa molt temps es troba encallada a l’horitzó. Un respir al canvi, o potser un regal de l’atzar, a governs i organitzacions per fer els deures a temps i anticipar un futur que de ben segur es preveu dolorós. Una oportunitat per planificar i sortir enfortits d’aquesta revolució que de ben segur arribarà.

Si en vols saber més, precisament aquesta setmana, a Safareig, parlem de com els vehicles autònoms tenen la capacitat, no només de redefinir les ciutats tal com les coneixem, sinó d’eliminar els ecosistemes econòmics creats al voltant de la conducció. Escolta’ns.