Fitness d'estar per casa

A banda de les seves bicicletes, dues són les coses que més ens atrauen de Peloton: primer, la ingenuïtat de la seva història, i segon, l’eloqüència amb la qual ha creat un negoci bilionari al bell mig de la tecnologia, el fitness, i el media. Malgrat que a priori sembli que no existeix una causalitat entre una i l’altra, a nosaltres ens agrada pensar que sí.

Doncs Peloton no va ser creada per dos geeks en un garatge de Silicon Valley, ni per un triatleta de renom amb ganes de fer quatre cales, ni molt menys per una celebritat en hores baixes. Ans al contrari, el seu fundador va créixer a la costa est dels Estats Units, passava de la quarantena, casat, amb fills, hipoteca i una forma física lluny de girar caps pel carrer. Una vida urbana ben ordinària, allunyada del món tecnològic, les curses populars, o els clubs de moda de la ciutat.

Peloton tampoc eixí ran d’una idea brillant, sinó més aviat motivada per la deixadesa del seu fundador. Però abans de seguir endavant amb la història ens de familiaritzar amb la boutique en el món del fitness. Un concepte que a Europa no ha irromput com ho ha fet a les Amèriques.

Per introduir-nos la magnitud de la tragèdia, donarem la dada: el mercat de les afiliacions a gimnasos amassa, sols als Estatus Units, més de trenta bilions de dòlars l’any. Un pastís en expansió, del qual una porció en venia creixent de forma prominent des de feia ja uns anys: les boutiques. Petits locals, estratègicament ubicats al bell mig de barriades residencials, enfocats en activitats molt específiques, com el ioga o el ciclisme. Encara més fàcil: retalla la sala de spinning del teu gimnàs, dóna-li una capa de pintura hipster i un aire bohemi amb un recepcionista de bon veure i ja tens la teva boutique.

Exclusivitat i escassetat, de la mà d’uns preus desorbitats, esdevingueren propietats essencials d’aquestes boutiques. Consegüentment, reservar una bicicleta a l’hora desitjada es convertí ja en una contrarellotge prèvia a cada classe.

Bé, doncs, tornem a la gènesi de la idea. Resulta que el nostre fundador una cosa si n’era: ben despitat. Més sovint del que ell mateix voldria admetre les reserves se li escapaven dels dits a última hora. Motivat per aquesta frustració el noi va posar fil a l’agulla i es va preguntar el següent: si dues dotzenes de bicicletes en una barriada de Brooklyn s’esgoten en cinc minuts, quantes s’esgotarien si escaléssim això a un país? O, per què no, al món?

Quasi deu anys després ja tenim una resposta provisional, una que no para de créixer: quasi cinc milions són les bicicletes, associades a una subscripció, que Peloton ha estat capaç d’endossar fins avui.

És en aquest punt on la intersecció entre la tecnologia, el fitness, i el media, cobra especial rellevància. Peloton s’ha convertit en un fenomen cultural que ha transcendit la seva pròpia identitat — sens dubte una conversa per un altre dia. Però, per sobre de tot, la companyia que ens porta el fitness a casa és un cas de manual del que passa quan apliquem una capa tecnològica a qualsevol mercat.

Una pel·lícula que ja hem vist en repetides ocasions: al comerç electrònic amb Amazon, a la mobilitat urbana amb Uber, al sector immobiliari amb AirBnB. Els exemples son inexorables, tria el teu sector de preferència i de ben segur hi trobaràs un cas paradigmàtic.

Sempre és la mateixa recepta: per una banda, la capacitat del software de ser eternament replicat. Per altra, la capacitat d’Internet per distribuir un producte de manera global sense costos de transacció. En el cas de Peloton, la combinació d’ambdues, ens possibilita connectar de manera simultània a milions de persones en una (quasi) infinita classe virtual, des d’un estudi remot, evitant així que oblidar-se de fer la reserva passi a ser un problema del passat.