2021 / 02 / 24
Després de mesos polint i ultimant els detalls arriba el gran moment de prémer el botó vermell. Agafes aire, fas click i ja és fora. Somrius i, satisfet, esperes veient com les analítiques pugen, mentre penses que potser aquesta vegada serà la bona—la gent entendrà el valor, i el producte amassarà una importància capaç de cavar un racó a l’atenció de la persona.
Ficar davant dels ulls de la gent el teu producte mai havia estat tan fàcil. Una audiència potencial i connectada de 7 bilions d’usuaris es troba buscant cada dia el punt d’espurna que li cridi l’atenció i la faci reflexionar entre mars i oceans de contingut estèril. Malgrat això, tallar un tros d’aquest pastís immens i fer que la gent el trobi és una tasca gairebé impossible.
Potser aquesta paradoxa neix de la saturació de contingut o potser del degradat d’audiències. Tot combinat amb la tendència inexorable de l’exclusivitat i l’excitament que posen en hàndicap a aquests 7 bilions de persones, i les separa i les divideix, deixant només un ínfim percentatge capaç i preparat per escoltar el teu missatge.
Des de ja fa uns anys, passar mesos preparant una campanya de màrqueting ja no és necessari, la tirada d’un diari o l’anunci a un canal de televisió han passat a ser pràctiques irrellevants dins d’un món segmentat i hiperconnectat. Les hores de treball incansables s’han tornat innecessàries i les coses que arriben a un nivell prou bo poden arribar a ser virals.
Una tarda de juny de 2020, un grup de 60 amics a San Francisco van tenir una idea boja: agafar una combinació d’emojis estranys, i posar-los al seu nom de Twitter. La combinació cridaria l’atenció, i tot acompanyada d’una frase enganxifosa, aconseguirien captar l’atenció de l’usuari. Aquests amics—Generació Z—desacomplexada i avorrida, va substituir el seu nom a Twitter per la combinació d’emojis 👁👄👁, i només en qüestió d’hores, va passar d’una absurda idea, a ser la notícia més buscada.
It is what it is—hi ha el que hi ha—la frase triada, va recórrer milers de tuits i centenars de milers d’impressions amb un producte fals de converses efímeres. Els creadors, veient que gent que seguien i respectaven estava dins d’aquest moviment exclusiu, tenien por de perdre’s l’últim en tendència, i davant de la sorpresa, el grup d’amics va crear un xat únic a Twitter, on anaven afegint a la gent que donés un correu i tuites el seu missatge.
En poques hores, i després d’aparèixer a articles a The Verge, Forbes o Techcrunch, aparèixer a ProductHunt com a producte del dia i arribar al Twitter d’Elon Musk, el grup d’amics de 👁👄👁 va aconseguir més de 20.000 correus i centenars de milers d’usuaris.
El moviment va començar a ser rellevant amb el biaix d’autoritat—els herois i models anhelats d’aquesta història eren els comptes de Twitter inicials que van aprofitar el principi de l’exclusivitat, fent que es percebés el moviment com a únic i superior. La FOMO o fear of missing out dels usuaris que 7 de cada 10 millenials pateixen va causar una bogeria injustificada, que va convertir el resultat d’aquest batut de confluències en un efecte ramat. Al final, un producte buit va poder triomfar a Twitter, acabant així, en el cas de 👁👄👁, tornant-se un moviment social per aixecar més de $120.000 per la causa de #BlackLivesMatter.
El disseny de productes està canviant. Les noves tendències són efímeres, i busquen que la gent redirigeixi la seva atenció per la següent gran cosa, i tocant curosament petits botons, podem afectar les nostres apostes, perquè la Generació Z, i les noves audiències, se solidifiquin en una i puguem maximitzar la nostra possibilitat d’èxit.